0.1 | bisinteria, disinteria, disintiria, disintoria. |
0.2 | Lat. dysenteriam (DELI2 s.v. dissenteria). |
0.4 | Cit. tutti i testi. |
0.5 |
|
0.7 | 1 [Med.] Stato patologico caratterizzato da diarrea, anche con emissione di sangue; dissenteria. 1.1 [Vet.] [Masc.] [Rif. al cavallo]. |
0.8 A | Scobar: ø. Valla: ø. |
0.8 B | Del Bono: dissenteria. Vinci: dissenteria. Pasqualino: dissintarìa. Mortillaro: dissintarìa. Biundi: ø. Traina: ø. Macaluso Storaci: ø. VS: bissintirìa. |
0.8 C | TLIO: dissenterìa. |
0.9 |
Salvatore Arcidiacono 31.03.2023. ISSN 2975-111X |
[1] ThesaurusXVR - Thesaurus pauperum, 20.11, pag. 31.12: Item lu vinu oy l'acqua duvi fussi cocta erba di Sanctu Iohanni fa fortissimu aiutoriu contra bisinteria e omni fluxu di ventri et di sangui si li dai a biviri.
[1] MascalciaR1XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Ricc., volg. Ruffo e Ierocle, [I.17] Lu cavallu distinpiratu oy disintoria <.xvij.>-1: Lu cavallu distinperatu oy a disinteria pervenutu, si esti vitranu, si cura in kistu modu.
[2] MascalciaR1XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Ricc., volg. Ruffo e Ierocle, [I.17] Lu cavallu distinpiratu oy disintoria <.xvij.>: Lu cavallu distinpiratu oy disintoria.
[3] Gl F MascalciaH3535XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Harley 3535, volg. Ierocle, c. 1v: <Di> disinteria, zoè quandu lu cavallu va sangu.