bisintirìa s.f.
0.1 bisinteria, disinteria, disintiria, disintoria.
0.2 Lat. dysenteriam (DELI2 s.v. dissenteria).
0.4 Cit. tutti i testi.
0.5

0.8 AScobar: ø.
Valla: ø.
0.8 BDel Bono: dissenteria.
Vinci: dissenteria.
Pasqualino: dissintarìa.
Mortillaro: dissintarìa.
Biundi: ø.
Traina: ø.
Macaluso Storaci: ø.
VS: bissintirìa.
0.8 CTLIO: dissenterìa.
0.9 Salvatore Arcidiacono 31.03.2023.
ISSN 2975-111X
1 [Med.] Stato patologico caratterizzato da diarrea, anche con emissione di sangue; dissenteria.

[1] ThesaurusXVR - Thesaurus pauperum, 20.11, pag. 31.12: Item lu vinu oy l'acqua duvi fussi cocta erba di Sanctu Iohanni fa fortissimu aiutoriu contra bisinteria e omni fluxu di ventri et di sangui si li dai a biviri.

1.1 [Vet.] [Masc.] [Rif. al cavallo].

[1] MascalciaR1XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Ricc., volg. Ruffo e Ierocle, [I.17] Lu cavallu distinpiratu oy disintoria <.xvij.>-1: Lu cavallu distinperatu oy a disinteria pervenutu, si esti vitranu, si cura in kistu modu.

[2] MascalciaR1XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Ricc., volg. Ruffo e Ierocle, [I.17] Lu cavallu distinpiratu oy disintoria <.xvij.>: Lu cavallu distinpiratu oy disintoria.

[3] Gl F MascalciaH3535XVF - Tratt. di mascalcia, ms. Harley 3535, volg. Ierocle, c. 1v: <Di> disinteria, zoè quandu lu cavallu va sangu.