stràgula s.f.
0.1 stagula, stragula, straguli, stravula.
0.2 Lat. tragulam (REW 8839).
0.4 Cit. tutti i testi.
0.5

0.6 ACaternuXIVR - Angelo Senisio, Caternu: Iohanni Stagula.
0.8 AScobar: stragula.
Valla: stragula.
0.8 BDel Bono: stragulastravula.
Vinci: straula.
Pasqualino: stragulastraulastravula.
Mortillaro: stràgulastràula.
Biundi: stràgula.
Traina: stràgulastràulastràvula.
Macaluso Storaci: stragulastràula.
VS: sciàgula1, sciàula1, ṣṭṛàgula1, ṣṭṛàgulia1, ṣṭṛàgura, ṣṭṛàulaṣṭṛàvula.
0.8 CTLIO: stràgula1.
0.9 Alessandra Sciuto 20.02.2025.
ISSN 2975-111X
1 Carro senza ruote usato per il trasporto del raccolto e del legname; treggia.

[1] Gl DeclarusXIVM - Angelo Senisio, Declarus, 292v, pag. 63.6: Traha trahe... genus veiculi, et dicitur a trahendo, quia rotas non habet sed trahitur, ut est illud istrumentum quod fert glebas frugum, quod dicitur stragula...

[2] CaternuXIVR - Angelo Senisio, Caternu, pag. 423.12: Item a lu carruzeri ki purtau la petra tr. xxiiij. Item ad killi ki purtaru lu lignu cum li straguli tr. xx.

[3] Bresc/2014 (333) - 1436 Inventario, pag. 937.3: Bona in magaseno magno in cortili: certa quantitas ordey, certa quantitas frumenti, thumini duo, tina una ad opus calcandi uvas, czapponus unus, surraca una, fusi tres de carrocio, magilla una vetus, crivu unu de ayra, suryaca una cum laczu di stragula...

[4] Bresc/2014 (511) - 1459 Inventario, pag. 1560.33: Item dui cateni di stravula. Item una stravula. Item una vomera.

[5] Gl F ScobarXVIL (1519) - Voc. bilingue, pag. 272b: stragula trahacarruca.

[6] Gl F VallaXVIG (1500-1522) - Voc., pag. 185: stragula, haec traha -hae, genus vehiculi sine rotis.